Tots a casa. Tots amb les mans plenes de temps. Mirem d’omplir les hores: endrecem, cuinem, furguem calaixos, enllacem lectures i sèries, xerrem amb els amics per videotrucada o escoltem música amb la millor atenció possible, la que ens permeten el silenci exterior i la quietud domèstica. Us proposem 10 cançons que no us faran oblidar el virus, però sí que us ajudaran a distreure el cap i començar a explorar les discografies dels artistes i grups seleccionats; més temps ocupat.

Everyday is like Sunday, de Morrissey

El comptador dels dies de confinament ja corre. L’aïllament durarà setmanes. Cadascun d’aquests dies agafarà la forma dels diumenges: aparent calma, grisor de les hores. Tot i que amb llibertat de moviment, alguna cosa semblant li passa a en Morrissey en aquest poble de la costa britànica. «Everyday is like Sunday / Everyday is silent and grey», rondina en aquesta cançó, inspirada en la novel·la On the beach, de Nevil Shute (cap a la meitat del tema, apareix la bomba nuclear).

Aquest carrer m’és prohibit, de Pau Riba

Se’ns demana no sortir de casa i recordo ràpidament el ‘carrer prohibit’ d’en Riba. En aquest tema, l’autor de Taxista dona veu a algú que ordena actuar com ell no ho va poder fer. Avui, tots els carrers poden esperar. També el «carrer del doctor». No sortiu. No podem.

Virus, de Björk

Aquesta és la història d’amor entre un virus i una cèl·lula. Una cançó on la islandesa explora les «relacions perilloses». «El virus estima tant a la cèl·lula que la destrueix», explicava en una entrevista promocional de Biophilia (2011), el disc al qual pertany el tema, coescrit amb Sjón, un dels poetes més prestigiosos d’Islàndia i col·laborador habitual de la cantant. Pura orfebreria.

Taronges i arròs, de Sisa

Les taronges van bé per protegir-se dels refredats i l’arròs, aquests dies, va tan desitjat com una mascareta. «Com recullen l’arròs amb guants desinfectats…», arrenca Sisa, sempre providencial. «Taronges i arròs / ja en tenen prou», entona la veu galàctica. Si tot fos això…

This Is the Girl, de Patti Smith

Patti Smith obeeix i es queda a casa. Imitem-la i aprofitem per escoltar-la. El temps està de la nostra part. De Horses a Banga, que inclou aquesta formidable lletra; cantada per una de les veus més magnètiques que coneixem. (Per cert, Club Editor publicarà l’últim llibre de memòries de la cantant, L’any del mico; el volum hauria d’arribar a les llibreries el pròxim 25 de març; hauria: el calendari establert no es podrà complir.)

Seres humanos, de Los Punsetes

L’Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, Michelle Bachelet, es va dirigir ahir a “la humanitat” (com, de fet, ja fa habitualment l’organització) per dir que de la resposta que siguem capaços de donar al desafiament –al virus– en dependrà el nostre futur. En aquest context, Los Punsetes ens recorden que som «materia blanda»; mans que fabriquen i destrueixen coses; cervells on neixen idees tan estranyes com l’amor.

Llegeixo, de Sanjosex

Es va demanar que buidéssim les llibreries (no sabem quina forma tindrà Sant Jordi) i molts vam participar d’aquest gest de suport. Llegir és aquests dies una de les vies per escapar-se d’una situació inesperadament insòlita. Llegir «no fa mal», diu Sanjosex, que enllaça lectures de tota mena: la història del Barça, Els pilars de la Terra, el diari del dia (que encara podem comprar), la història de la Xina (!) o novel·les de roses i espines. La lectura potser no resol cap problema, però tampoc en crea (una actitud fonamental).

From the Air, de Laurie Anderson

En aquest tema som en un avió pilotat per Anderson, que ens ordena diferents accions. Aterratge d’emergència. «Col·loca les mans sobre els malucs». La nostra situació és també d’emergència; cada indicació oficial (dels màxims organismes) ens acosta una mica més a l’esmunyedissa normalitat.

RRIINNGG, de Sen Senra

El contacte presencial no és possible. És l’hora, doncs, de recuperar la primera i més remota funció del telèfon; una funció que pràcticament ja havíem abandonat. Una oportunitat per a la conversa llarga a distància i una altra per al trap melòdic del gallec Sen Senra. Marca y llámame.

Morirás, de Espanto

I, finalment, una mica d’humor contra les teories catastrofistes. Una dolça cançó sobre el que més ens iguala: la mort.


A sota trobareu un reproductor amb totes les cançons o podeu anar al seguent enllaç per sentir-les directament a YouTube:
Llista de reproducció a YouTube